Elegia del món

 

Transito pel món petit i malgastat,

per camins vells d’alzines i oliveres,

on els passos en duen per les dreceres,

amb sabates de la sola desgastat.

 

Miro endarrera, tot roman desbastat,

el pas de l’home foren les sequeres,

la terra fèrtil, què és, -el què feres?

l’has abrasat amb productes com l’àstat.

 

Llur cor ple d’angoixa per l’humanitat,

ben poc a poc, es mora la natura,

sense que ningú tingui cap unitat,

 

per adobar la terra que s’ha atura,

la ambició de l’home te capacitat

de destruir tot, si el govern no els apura.

 

Autor: Joan