Esclau sóc

 

Esclau sóc, dels teus pensaments,

bella dama, plena d’essència,

ets ma vida i l’existència,

brisa suau del meu firmament.

Rodo pel món, molt fixament,

cercant l’amor de la dama,

mon cor, sempre la reclama,

sense tu, ja no puc viure,

veient l’esplendor i el somriure,

ton cor, és el meu fonament.

 

Autor: Joan