Primer tràmit de la ILP sobre la renda
garantida de ciutadania, presentada pels membres de la comissió
promotora Diosdano Toledano i Sixte Garganté
Entitats socials insisteixen perquè s’implementi una renda garantida de ciutadania.
Quan l’estiu de l’any passat el Síndic de Greuges va anunciar que prop de 50.000 nens i nenes de Catalunya
pateixen restriccions alimentàries per manca de recursos familiars, el
Govern va reaccionar ràpidament per intentar desmentir la dada. Fa dues
setmanes, just abans del Ple de la pobresa, l’Executiu va adoptar la
mateixa actitud de rebuig per afrontar el problema. El seu portaveu, Francesc Homs, avançava que la Generalitat no destinaria ni un euro més del que havia pressupostat per lluitar contra la fam.
No és d’estranyar, doncs, que el Ple monogràfic acabés només amb un parell de pedaços:
ampliar fins a final d’any el període de carència per a les famílies
que no poden pagar els rebuts, i sufragar el 100% de les beques
menjador.
Després de sis anys de crisi, dos de cada deu catalans es troben en
situació de risc de pobresa i exclusió social. UGT explicava aquesta
setmana que uns 515.000 catalans amb feina viuen per sota del llindar de la pobresa, un 17,5% més que el 2008.
Davant aquesta situació, representants d’entitats socials, sense veu
al Ple pel veto de la Mesa, han fet una crida aquest dimarts a utilitzar
la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per a una renda garantida de ciutadania, com a primer instrument per combatre l’auge de la desigualtat.
Totes les veus representades a les entitats socials han demanat al Govern que concreti accions de lluita contra la pobresa. Lluís Rabell, de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, ha lamentat el “discurs de liberalisme compassiu” amb què CiU afronta la iniciativa quan parla de la cultura del subsidi.
Tema anterior
Primer 