Pàgina principal  |  Contacte  

Correu electrònic:

Contrasenya:

Inscriviu-vos ara!

Heu oblidat la vostra contrasenya?

CAMINO DE LA TERCERAEDAD
 
Novetats
  Afegeix-te ara
  Plafó de missatges 
  Galeria d’imatges 
 Arxius i documents 
 Enquestes i Tests 
  Llistat de Participants
 - ♥ - ♥ - ♥ - ♥ - ♥ - ♥ - ♥ - 
 PANEL GENERAL 
 >AVISOS/ ANUNCIOS< 
 TUS DATOS 
 Cumpleaños y Celebraciones 
 ♪ FESTIVIDADES ♪ 
 ╧╧╧╧╧╧╧╧╧╧╧╧╧╧ 
 RINCON CULTURAL 
 SOCIO-POLITICA 
 < Exopolìtica/ Nvos.Horizontes > 
 NUEVO ORDEN MUNDIAL/ILLUMINATI 
 - ♥ - ♥ - ♥ - ♥ - ♥ - ♥ - ♥ 
 SALUD Y ENFERMEDAD 
 ALTERNTIVAS PARA LA SALUD 
 RINCON JSALGUERO 
 - ♥ - ♥ - ♥ - ♥ - ♥ - ♥ - ♥ - 
 EL ARTE DE COPIAR Y PEGAR 
 ║FONDOS P/MENSAJES║ 
 ==> BUZONES  
 MUNDO GIFS 
 GIFS de HOLLOWEEN, NAVIDAD, AÑO NUEVO. 
 
 
  Eines
 
General: DE TRINI REINA. BEHEMENCIA XII
Triar un altre plafó de missatges
Tema anterior  Tema següent
Resposta  Missatge 1 de 2 del tema 
De: albita  (Missatge original) Enviat: 26/05/2011 09:33
Enviado: 26/05/2011 11:04

Photobucket

Para que la mirase, se vistió de luna y,

en la noche más despejada, se colgó del cielo.

Pero él, rendido de indiferencia, se quedó dormido.

Y se agotó la madrugada, y se apagó la luna...

Para que la oyese, se hizo guitarra y,

al son del amor que abrigaba, libertó

sus cuerdas. Mas él, inertes los sentidos,

no percibió el embrujo de aquella sinfonía,

ni se conmovió ante la espiritualidad de sus

clamores.

Se alió con los jazmines, cabrioleó entré

claveles, se impregnó el cabello de azahares

y bailó, cual gitana poseída, en sus alrededores

para que la fragancia a mujer enamorada lo

alcanzara. Mas él continuó su camino sin

reparar en aquel jardín que se le prometía.

Y ambicionó ser agua, manar desde una

fuente infinita hasta su boca, hidratar de ternura

sus labios. O, como lluvia, derivarse de las nubes y

humedecer sus desolaciones y principiar, en alma

yerma, el florecer de la alegría.

Y en tal locura, juró pleitesía al viento,

implorándole que hasta él la allegara e,

invisible, reposar las manos, heridas de

soledad, en aquél rostro que tanto amaba.

Ser tenue caricia o fuego para su gozo. Mas él,

escarcha en la sangre, témpano por corazón,

nunca comprendió nada.

Y se agotó la madrugada y se apagó la luna.

Y una gran pasión yace, dispersadas cenizas,

en un mar de estrellas...

Photobucket


® Trini Reina











Primer  Anterior  2 a 2 de 2  Següent   Darrer  
Resposta  Missatge 2 de 2 del tema 
De: MYRYS Enviat: 27/05/2011 02:33

Photobucket

SONATA DE LA NIÑA SOLA,YA CON HILOS DE PLATA SOBRE SU SIEN,YA CON PIEL RUGOSA,EXTENDIENDO AUN SU MANO,DICIENDO...VEN...
SONATA DE LA NIÑA SOLA,TU AMOR,
YACE EN EL INFINITO....
TU "VIVES" SU HISTORIA,RECREALA
EN TU MEMORIA Y VE,...EN POS DE UNA ESTRELLA.
GRACIAS ALBITA,ME RECORDO OTRA
VIVENCIA....


 
©2025 - Gabitos - Tots els drets reservats